Let's do the laundry!

I el dia que vaig anar a fer rentadores en pijama, ha arribat!! Si tu, havia de passar, tard o d'hora m'havia de deixar anar i fer com fa tothom, ser una newyorker!
No sé perquè, aquesta gent té la mania de treure el pijama fora del dormitori, però la qüestió és que ho fa. I sobre tot els caps de setmana, que és quan es baixen dels talons, es deslliguen les corbates i es deixen portar per la seva poca vergonya i pocs complexes i llavors tenen dos opcions, el xandall o el pijama. He vist gent comprant bagels per l'esmorzar del diumenge en pijama (i en una zona bona).També he vist comodíssims pantalons de pijama verd lloro amb dibuixos de Bob Esponja fent cua en una pizzeria per emportar, un dissabte a la nit ( ai mira, li deuria agafar "antojo" a la senyora i "ara quina mandra si ja estava d'anar per casa, total que me n´hi vaig tal qual" ... clar que sí, y yo que lo vea! )Home, allà a "casa" he vist gent en pijama corrent a tirar les escombreries per la nit, amb cara de circumstàncies, mig amagats i avergonyits com si fossin uns delinqüents. Mig tapats amb un abric o gersei perquè no es noti gaire i baixant la mirada si tenen la mala sort de que te'ls trobis "in fraganti y de tal guisa" a l'ascensor. Però aquí no, tu, aquí jo m´he fet un fart de trobar-me als meus veïns en pijama a l'ascensor, baixant a fer rentadores, i tan panxos, "good morning" i donan-te conversa i tot! 

Perquè clar, arribat aquest punt, hem d'explicar una altra cosa. Aquí els newyorkers, tan moderns i avançats com són, no saben el que és tenir una rentadora a casa, ignoren el plaer de deixar una rentadora en marxa mentres tu fas el sopar, et prens un bany o et fots una birra al balcó (entre moltes altres combinacions) No amics no, aquí la gent més afortunada tenen als sòtans dels edifics unes sales habilitades expressament per aquesta "tasca", que és converteix en majúscula aquí als USA, com és fer la Laundry. I altres menys afortunats ni això. N'hi ha que no tenen rentadora ni a casa ni al sòtan i han d'anar-la a fer a uns llocs: launderettes, regentats per xinesos, la majoria, i on que et tornin tota la roba que has deixat, sense perdre ni desgraciar-te res, amb mitjons aparellats i tot, equival a que et toqui la loteria. També tens la opció de fer-te tu la laundry i esperar 2 hores a que es completi el cerimonial de rentadora-secadora (la típica escena de gent llegint un llibre asseguda davant una rentadora industrial que dóna voltes i voltes ... sí, això!)

En fi, que jo, per sort, tinc les rentadores a l'edifici on visc, i l'altre dia estava per casa en pijama, es clar, i havia de fer la laundry, i ja m´anava a posar uns texans o qualsevol altra cosa "decent" per fer-ho quan em vaig dir, què carai! És entre setmana, no et trobaràs a ningú, només és agafar l'ascensor i baixar 6 pisos. I ho vaig fer ... i em vaig trobar amb gent ... a l'ascensor i a la sala de les rentadores ... Tenia dues opcions, passar vergonya o passar de tot, i no vaig veure cap cara de sorpresa entre els meus veïns, de fet no crec ni que s'adonessin, total, que vaig passar de tot. I ara em sento tan "rebel" agafant l'ascensor en pijama, fent rentadores "con la cara lavá" i feta unos zorros , i pensant ahhhggg esto es América!La pròxima surto al carrer així, què passa?!! ... Mare meva, espero que no m'estigui perdent ... Ai no crec,ja sóc gran per això!