Easter’s Parade and Bonnet Festival. On anem a fer la mona?!?

Aquest any tornaré a trobar a faltar les setmanes santes passades per aigua i anar a fer la mona el dilluns al camp. Perquè això “d’anar a fer la mona” ja és un phrasal verb en tota regla, no?!? Mai he estat una persona religiosa que es prengués aquestes tradicions al peu de la lletra. Mai he tingut una palma, ni he vist cap prossessó i ni sé quins dies no es pot menjar carn, però la mona sí que no me la treia ningú, encara que fós la d’algú altre, bé normalment era la d'algú altre.

Així que, en comptes de mona al camp, aquest any el que faré serà anar a

veure una desfilada a la city, per variar. Els newyorkers són fans de les parades, això ja ho tenim clar, ara que comença el bon temps, i fins l’estiu, cada diumenge tallen alguna avinguda i qualsevol excusa és bona per disfressar-se, tirar-se al carrer i fer el ridícol tant com es pugui. N’hi ha de tots els tipus i per cada país, raça, religió etc … és un no parar!

Avui 31 de març toca la Easter's Parade. Es tracta d’un jolgorio en el que la gent es disfressa “d’època” i donen la benvinguda a la primavera tot portant flors i plantes pel cap, vestits i sobre tot barrets. També combinen tanta flora amb ous de pasqua i txocalates.

Es veu que ve d’una tradició que va començar a mitjans del 1.800, quan les dones de l’alta societat es passejaven amb les seves millors vestimentes després de la missa de diumenge de pasqua, i la cosa ha evolucionat des de llavors fins a convertir-se en una autèntica desfilada de barrets.

L’any passat me la vaig trobar per casualitat quan passejava amb el meu pare per la 5ª Avinguda direcció a Central Park i la veritat és que va ser una bonica sorpresa!

I és que, un cop més, aquests ianquis no tenen vergonya de res. Tot i que nosaltres, amb els moros i cristians i els armats, tampoc!

5th Ave, 10 pm, de la 49th a la 57th Sts.

 

St. Patrick's day o Borrachuzos' day, as you like!

Demà dissabte es celebra St. Patrick's day a NYC i aquí això és festa major! El Empire State s'il.lumina de verd en honor als irlandesos i monten un tinglado pels carrers que riute'n tu de la cabalcada de reis!! 
Com que excuses per anar de festa no en falten enlloc i menys per beure, aquesta és la festa perfecta perquè els ianquis, i les ianquis, se dejen llevar i facin el que és obligatori en un dia com aquest i que taaan els agrada: beure birra fins a caure, i si acaben ensenyant el cul, millor! 

Sembla obligatori haver de dur alguna cosa verda, no sé, una samarreta, uns mitjons, una perrura, unes ulleres ...Tothooooom va de verd i els carrers son marees de trèvols tremolosos que van fent zigazaga, i això nomes a les 4 de la tarda perquè la parade comença a les 12, així que ja us podeu imaginar! I és que s'han diferenciar les dues parts de la festa: 1)la desfilada, molt políticament correcta i fins i tot emocionant. La gent crida i vitoreja als desfilants i aquest van saludant com si fossin reis o vés a saber (de vegades es pot sentir fins i tot una mica de vergonya aliena, segons com t'agafi tanta exaltació del patriotisme);i 2) després està la part de la festa, pubs i desmadre. De fet, la desfilada és només el warming up i l'excusa per sortir al carrer i ja que hi som i amb el fred que fot (encara) escalfar-se fent un rally de pub en pub. Vagis on vagis hi ha cues enooormes per entrar als llocs i quan aconsegueixes entrar en algun la gesta no és for free, ni mucho menos, 20 "pavos" per entrar i una mitja de 8$ més per birra i que viva St. Patrick!!(NYC no es per a pobres, això ha quedat clar!) En fí, mira tu, ja que hi som ens ho hem de passar bé, l'espectacle pot ser apoteòsic: americanes caient pel terra, americans amb traju de mariner, bomber o poli que es freguen les mans pensant "today is the day" (es veu que si surts d'uniforme, lligues fijo!) gent disfressada de les coses més ridícoles i verdes, pints de cervesa amunt i avall i música a gogó. La veritat és que és un circ!

Només espero que aquest any tinguem més seny que l'any passat i al final St. Patrick no pugui més que nosaltres. No fós cas que al final del dia, i segons el nivell de cervesa que corri per les venes, ens acabin donant la naconalitat irlandesa!                             

Let's do the laundry!

I el dia que vaig anar a fer rentadores en pijama, ha arribat!! Si tu, havia de passar, tard o d'hora m'havia de deixar anar i fer com fa tothom, ser una newyorker!
No sé perquè, aquesta gent té la mania de treure el pijama fora del dormitori, però la qüestió és que ho fa. I sobre tot els caps de setmana, que és quan es baixen dels talons, es deslliguen les corbates i es deixen portar per la seva poca vergonya i pocs complexes i llavors tenen dos opcions, el xandall o el pijama. He vist gent comprant bagels per l'esmorzar del diumenge en pijama (i en una zona bona).També he vist comodíssims pantalons de pijama verd lloro amb dibuixos de Bob Esponja fent cua en una pizzeria per emportar, un dissabte a la nit ( ai mira, li deuria agafar "antojo" a la senyora i "ara quina mandra si ja estava d'anar per casa, total que me n´hi vaig tal qual" ... clar que sí, y yo que lo vea! )Home, allà a "casa" he vist gent en pijama corrent a tirar les escombreries per la nit, amb cara de circumstàncies, mig amagats i avergonyits com si fossin uns delinqüents. Mig tapats amb un abric o gersei perquè no es noti gaire i baixant la mirada si tenen la mala sort de que te'ls trobis "in fraganti y de tal guisa" a l'ascensor. Però aquí no, tu, aquí jo m´he fet un fart de trobar-me als meus veïns en pijama a l'ascensor, baixant a fer rentadores, i tan panxos, "good morning" i donan-te conversa i tot! 

Perquè clar, arribat aquest punt, hem d'explicar una altra cosa. Aquí els newyorkers, tan moderns i avançats com són, no saben el que és tenir una rentadora a casa, ignoren el plaer de deixar una rentadora en marxa mentres tu fas el sopar, et prens un bany o et fots una birra al balcó (entre moltes altres combinacions) No amics no, aquí la gent més afortunada tenen als sòtans dels edifics unes sales habilitades expressament per aquesta "tasca", que és converteix en majúscula aquí als USA, com és fer la Laundry. I altres menys afortunats ni això. N'hi ha que no tenen rentadora ni a casa ni al sòtan i han d'anar-la a fer a uns llocs: launderettes, regentats per xinesos, la majoria, i on que et tornin tota la roba que has deixat, sense perdre ni desgraciar-te res, amb mitjons aparellats i tot, equival a que et toqui la loteria. També tens la opció de fer-te tu la laundry i esperar 2 hores a que es completi el cerimonial de rentadora-secadora (la típica escena de gent llegint un llibre asseguda davant una rentadora industrial que dóna voltes i voltes ... sí, això!)

En fi, que jo, per sort, tinc les rentadores a l'edifici on visc, i l'altre dia estava per casa en pijama, es clar, i havia de fer la laundry, i ja m´anava a posar uns texans o qualsevol altra cosa "decent" per fer-ho quan em vaig dir, què carai! És entre setmana, no et trobaràs a ningú, només és agafar l'ascensor i baixar 6 pisos. I ho vaig fer ... i em vaig trobar amb gent ... a l'ascensor i a la sala de les rentadores ... Tenia dues opcions, passar vergonya o passar de tot, i no vaig veure cap cara de sorpresa entre els meus veïns, de fet no crec ni que s'adonessin, total, que vaig passar de tot. I ara em sento tan "rebel" agafant l'ascensor en pijama, fent rentadores "con la cara lavá" i feta unos zorros , i pensant ahhhggg esto es América!La pròxima surto al carrer així, què passa?!! ... Mare meva, espero que no m'estigui perdent ... Ai no crec,ja sóc gran per això!