Happy Halloween!

Enyorant encara els panellets i les castanyes que aquest any, tampoc, he pogut catar (i mira que m'agraden, osti!) no he pogut deixar de adonar-me, un cop més, que aquests americans sí saben treure tot el suc i gaudir al màxim de qualsevol excusa, ells sí saben divertir-se i gastaaar, home, clar que sí! I ara toca Halloween, Boooo!!
Més enllà del munt de pel.lícules que gràcies a aquesta santa festa es produeixen, i es produiran, i que tots hem vist algun cop, els ianquis també es fan les seves petites pel.lícules particulars on ells, i sobre tot elles, són les protagonistes absolutes.
Un mes abans de la terrorífica nit, en els jardinets de les cases, que tenen la sort de tenir-ne, ja s'hi plantifiquen esquelets, tombes i carabasses. Tot un espectacle de luz y de color (que no es pot comparar amb el festival apoteòsic de Nadal, ja hi arribarem ja...) que als estranys ens meravella i ens fa rissa a parts iguals. Els nens es comencen a emocionar pensant en totes les llaminadures que arreplegaran en la seva petita cistelleta amb el "treat or trick" ( i que dono fe que fan, aquesta sí que no és una tradició inventada per Hollywood) I així es van distraient uns quants dies fins que passen a pensar en la disfressa que es posaran la nit N.
I aquí ja entrem en el tema costumes, que tiene enjundia! Aquí si que they try really hard! Fins i tot hi ha tendes destinades exclusivament a aquesta causa, que es monten en locals cèntrics i que només obren aquests dies. Un dia vaig tenir la valentia, curiositat o poca feina (digues-ho com vulguis) d'entrar en una d'aquestes i un cop dins no vaig saber si allò era en una tenda de disfresses o una sexshop.

Les disfresses de tio estaven clares, que si policia, bomber, superheroi, la de gorila - tot un clàssic - etc ... Però al inspeccionar les de noies, aquí és on va venir la meva confusió. Que si caputxeta, infermera, policia, princeseta etc ... ok molt bé, fins aquí tot sembla inofensiu, però ahhh! sorpresa, totes i absolutament totes les fotos de les caixes que il.lustraven la guisa de la disfressa en sí, ensenyaven una noia per davant, i per darrera, lluïnt pechuga i escotassos de Pamela Anderson i minifaldilles amb canapés, blondes i lo que la disfressa requerís, alhora que mig cul i tot el muslamen que calgués... Y digo yo, això és halloween o un macro comiat de solter?!?
NYC és ben coneguda per ser una ciutat on tohtom "busca". Busca una bona feina, una oportunitat, una sortida, un pis, i sobre tot busca "tema". És la ciutat amb més solters i solteres, i on les dates estan a l'ordre del dia, o millor dit, de la nit. On la competència femenina és ferotge com només les ties sabem tenir-la. I és que la proporció de nois i de noies és de 1a 7, és a dir, que per cada tio hi ha set noies, i on, més que enlloc, no val a badar, nenes!! Així que m'imagino que la nit de Halloween és una d'aquelles ocasions estupendes on s'ha d'anar a alguna de les mil festes que s'organitzen, ensenyar tot el género i intentar fer la millor venda. Si es surt aquesta nit a darlo todo ( tenint en compte que aquí el 1 de novembre no és festa i es treballa) si més no assegura't que pagui la pena, fer-ho lo millor possible i aconseguir l'objectiu: "pillar cacho". Perquè, baby, si lo que tu vols és lligar i vas disfressada de banana (com una que vaig veure en un bar de happy hour) lo més segur és que acabis amb el gorila, i quan es tregui la màscara, et tocarà apechugar ...
Així que suposo que aquelles tendes, les minis, els escots i tot plegat, a NYC it makes sense!
Per sort, a mi no m'agrada disfressar-me ni per carnestoltes.

Apartment for rent in NYC!!

Ja fa més d'un any que visc a NYC i en aquest temps ja he viscut a 5 llocs diferents, y lo que te rondaré morena!! M´he arrosegat per tot Manhattan amb els bártulos amunt i avall buscant un cau on deixar les coses i dormir a les nits, i puc dir que crec que conec més barris que molts dels newyorkers de pro que no passen dels Uppers o de Midtown ( us podeu creure que he conegut gent que fa anys que viu aquí i no ha anat mai a Brooklyn ... excuse me?!?)  He estat a Murray Hill - un somni al costat de Empire State Building; a Hell's Kitchen - cachondeo i agobio a tocar de Times Square;  a Gramercy - més tranquil.la als voltants de Union Square; a Washington Heights - "papilandia" o territori puro dominicano ( això mereix un post especial porque tiene enjundia);  i ara a Harlem - ja t'ho explicaré ... I no és que no m'agradessin els llocs on vivia, no, de fet he anat a pitjor, el que no m'agradava eren els dollars que pagava, però gens! Viure a Manhattan és indecenment car, és la hòstia, és inimaginable, és brutalment impagable. Diuen que Barcelona és bona si la bossa sona, però Nova York s'enrotlla si la bossa rebossa, de lo contrari, pot ser molt i molt dur. Amb els teus trenta llargs pots tornar a reviure la teva més tendra joventut, compartint pis ( i cuina i lavabo ) amb complets desconeguts vinguts de qualsevol lloc del planeta, i als que amb prou feines veus pel pis i la veritat, ni ganes. Tot i que el que sí veus són els seus plats bruts a l'aigüera, els seus péls al lavabo i ... paro per no ferir més sensibilitats.
Però el que és encara més dur és canviar i buscar allotjament, it´s a nightmare, que diuen per aquí! Pots passar-te dies, setmanes, visitant zulos on no viuria ni una rata i pels que et demanen 2.000$, y sin pestañear tu, i a sobre fotent-te presses perquè darrera ve una altra persona i ja n´hi ha 3 més que hi estant interesstas ... eh?!? WTF?!? qué mierdas es esto?!? Penses, no pot ser, he tingut mala sort, ha d'haver alguna cosa, per nassos, ha d'existir i ... resulta que no, que és veritat!
Intentar trobar alguna cosa per craiglist.com ( la pàgina web de classificats on tu, tot, tothom i de tot s'anuncia) és com fer-se el harakiri i demanar sin tapujos que et timin. Si de tant en tant es veu alguna cosa too good to be true, és que és too good to be true, no és que sigui el teu dia de sort i aquell meravellós apartment a West Village per 1.100$ porta el teu nom a la porta, no! A NY no hi ha lloc pels pringats, i si et creus el craiglist, ho ets!
Si no tens amics o coneguts que just marxen quan tu busques o si no et toca una mena de loteria personal ( com em va passar a mi amb el primer apartament al costat del Empire State Bulding, encara ara no m´ho crec ),  llavors només et queden els brokers ( apis ) aquests personajillos que es fan els enrotllats i et prometen que et trobaran pis. Amb els que passeges i passeges i mires i mires i parles de tot ( si més no m´ha anat bé per practicar l'anglès) i als qui se'ls il.luminen els ulls més que a tu quan veuen que potser t'agrada el que t'estan ensenyant, i no és perquè creguin que han fet bé la seva feina i per fi t'han trobat un pis, no, sino perquè estan contant la comisió desorbitada que els caurà si et quedes el pis ( normalment són dos mensualitats by the face, i sabent el que pot ser una mensualitat, imagina't! )
A punt de plorar, i mirat-me ja de reüll tots els racons de sota el Williamsburg Bridge, per fi va aparèixer el miracle: un pis gran, ampli, amb llum, amb un preu decent, sense broker fee, per mi soleta i ... a Harlem. Bé, res és perfecte. Tenint en compte que abans vivia al carrer 160 i ara al 139, no està malament del tot, hem conquerit 20 carrers, visca!! A més Harlem es veu que ara mola i molt, cool! De moment ens anem atançant, anem conquerint Manhattan, and then we´ll take Berlin! ( buf, això serà en una altra vida!)

Easter’s Parade and Bonnet Festival. On anem a fer la mona?!?

Aquest any tornaré a trobar a faltar les setmanes santes passades per aigua i anar a fer la mona el dilluns al camp. Perquè això “d’anar a fer la mona” ja és un phrasal verb en tota regla, no?!? Mai he estat una persona religiosa que es prengués aquestes tradicions al peu de la lletra. Mai he tingut una palma, ni he vist cap prossessó i ni sé quins dies no es pot menjar carn, però la mona sí que no me la treia ningú, encara que fós la d’algú altre, bé normalment era la d'algú altre.

Així que, en comptes de mona al camp, aquest any el que faré serà anar a

veure una desfilada a la city, per variar. Els newyorkers són fans de les parades, això ja ho tenim clar, ara que comença el bon temps, i fins l’estiu, cada diumenge tallen alguna avinguda i qualsevol excusa és bona per disfressar-se, tirar-se al carrer i fer el ridícol tant com es pugui. N’hi ha de tots els tipus i per cada país, raça, religió etc … és un no parar!

Avui 31 de març toca la Easter's Parade. Es tracta d’un jolgorio en el que la gent es disfressa “d’època” i donen la benvinguda a la primavera tot portant flors i plantes pel cap, vestits i sobre tot barrets. També combinen tanta flora amb ous de pasqua i txocalates.

Es veu que ve d’una tradició que va començar a mitjans del 1.800, quan les dones de l’alta societat es passejaven amb les seves millors vestimentes després de la missa de diumenge de pasqua, i la cosa ha evolucionat des de llavors fins a convertir-se en una autèntica desfilada de barrets.

L’any passat me la vaig trobar per casualitat quan passejava amb el meu pare per la 5ª Avinguda direcció a Central Park i la veritat és que va ser una bonica sorpresa!

I és que, un cop més, aquests ianquis no tenen vergonya de res. Tot i que nosaltres, amb els moros i cristians i els armats, tampoc!

5th Ave, 10 pm, de la 49th a la 57th Sts.

 

St. Patrick's day o Borrachuzos' day, as you like!

Demà dissabte es celebra St. Patrick's day a NYC i aquí això és festa major! El Empire State s'il.lumina de verd en honor als irlandesos i monten un tinglado pels carrers que riute'n tu de la cabalcada de reis!! 
Com que excuses per anar de festa no en falten enlloc i menys per beure, aquesta és la festa perfecta perquè els ianquis, i les ianquis, se dejen llevar i facin el que és obligatori en un dia com aquest i que taaan els agrada: beure birra fins a caure, i si acaben ensenyant el cul, millor! 

Sembla obligatori haver de dur alguna cosa verda, no sé, una samarreta, uns mitjons, una perrura, unes ulleres ...Tothooooom va de verd i els carrers son marees de trèvols tremolosos que van fent zigazaga, i això nomes a les 4 de la tarda perquè la parade comença a les 12, així que ja us podeu imaginar! I és que s'han diferenciar les dues parts de la festa: 1)la desfilada, molt políticament correcta i fins i tot emocionant. La gent crida i vitoreja als desfilants i aquest van saludant com si fossin reis o vés a saber (de vegades es pot sentir fins i tot una mica de vergonya aliena, segons com t'agafi tanta exaltació del patriotisme);i 2) després està la part de la festa, pubs i desmadre. De fet, la desfilada és només el warming up i l'excusa per sortir al carrer i ja que hi som i amb el fred que fot (encara) escalfar-se fent un rally de pub en pub. Vagis on vagis hi ha cues enooormes per entrar als llocs i quan aconsegueixes entrar en algun la gesta no és for free, ni mucho menos, 20 "pavos" per entrar i una mitja de 8$ més per birra i que viva St. Patrick!!(NYC no es per a pobres, això ha quedat clar!) En fí, mira tu, ja que hi som ens ho hem de passar bé, l'espectacle pot ser apoteòsic: americanes caient pel terra, americans amb traju de mariner, bomber o poli que es freguen les mans pensant "today is the day" (es veu que si surts d'uniforme, lligues fijo!) gent disfressada de les coses més ridícoles i verdes, pints de cervesa amunt i avall i música a gogó. La veritat és que és un circ!

Només espero que aquest any tinguem més seny que l'any passat i al final St. Patrick no pugui més que nosaltres. No fós cas que al final del dia, i segons el nivell de cervesa que corri per les venes, ens acabin donant la naconalitat irlandesa!                             

Let's do the laundry!

I el dia que vaig anar a fer rentadores en pijama, ha arribat!! Si tu, havia de passar, tard o d'hora m'havia de deixar anar i fer com fa tothom, ser una newyorker!
No sé perquè, aquesta gent té la mania de treure el pijama fora del dormitori, però la qüestió és que ho fa. I sobre tot els caps de setmana, que és quan es baixen dels talons, es deslliguen les corbates i es deixen portar per la seva poca vergonya i pocs complexes i llavors tenen dos opcions, el xandall o el pijama. He vist gent comprant bagels per l'esmorzar del diumenge en pijama (i en una zona bona).També he vist comodíssims pantalons de pijama verd lloro amb dibuixos de Bob Esponja fent cua en una pizzeria per emportar, un dissabte a la nit ( ai mira, li deuria agafar "antojo" a la senyora i "ara quina mandra si ja estava d'anar per casa, total que me n´hi vaig tal qual" ... clar que sí, y yo que lo vea! )Home, allà a "casa" he vist gent en pijama corrent a tirar les escombreries per la nit, amb cara de circumstàncies, mig amagats i avergonyits com si fossin uns delinqüents. Mig tapats amb un abric o gersei perquè no es noti gaire i baixant la mirada si tenen la mala sort de que te'ls trobis "in fraganti y de tal guisa" a l'ascensor. Però aquí no, tu, aquí jo m´he fet un fart de trobar-me als meus veïns en pijama a l'ascensor, baixant a fer rentadores, i tan panxos, "good morning" i donan-te conversa i tot! 

Perquè clar, arribat aquest punt, hem d'explicar una altra cosa. Aquí els newyorkers, tan moderns i avançats com són, no saben el que és tenir una rentadora a casa, ignoren el plaer de deixar una rentadora en marxa mentres tu fas el sopar, et prens un bany o et fots una birra al balcó (entre moltes altres combinacions) No amics no, aquí la gent més afortunada tenen als sòtans dels edifics unes sales habilitades expressament per aquesta "tasca", que és converteix en majúscula aquí als USA, com és fer la Laundry. I altres menys afortunats ni això. N'hi ha que no tenen rentadora ni a casa ni al sòtan i han d'anar-la a fer a uns llocs: launderettes, regentats per xinesos, la majoria, i on que et tornin tota la roba que has deixat, sense perdre ni desgraciar-te res, amb mitjons aparellats i tot, equival a que et toqui la loteria. També tens la opció de fer-te tu la laundry i esperar 2 hores a que es completi el cerimonial de rentadora-secadora (la típica escena de gent llegint un llibre asseguda davant una rentadora industrial que dóna voltes i voltes ... sí, això!)

En fi, que jo, per sort, tinc les rentadores a l'edifici on visc, i l'altre dia estava per casa en pijama, es clar, i havia de fer la laundry, i ja m´anava a posar uns texans o qualsevol altra cosa "decent" per fer-ho quan em vaig dir, què carai! És entre setmana, no et trobaràs a ningú, només és agafar l'ascensor i baixar 6 pisos. I ho vaig fer ... i em vaig trobar amb gent ... a l'ascensor i a la sala de les rentadores ... Tenia dues opcions, passar vergonya o passar de tot, i no vaig veure cap cara de sorpresa entre els meus veïns, de fet no crec ni que s'adonessin, total, que vaig passar de tot. I ara em sento tan "rebel" agafant l'ascensor en pijama, fent rentadores "con la cara lavá" i feta unos zorros , i pensant ahhhggg esto es América!La pròxima surto al carrer així, què passa?!! ... Mare meva, espero que no m'estigui perdent ... Ai no crec,ja sóc gran per això!