Saint George!

Feliç Sant Jordi a tothom!!
Avui és el dia del llibre i la rosa i dissabte va ser l'aniversari de la Rosa, tots dos grandíssims esdeveniments no es podien pas passar per alt, així que ho vam celebrar fent una diada-cumple-bbq al rooftop de l'edifici on visc.
( Pels qui no ho sabeu, he tingut la sort de la meva vida amb el lloc on he fet cap aquí a NY. És un apartament petitó amb unes vistes privilegiades a l'Empire State, en un edifici xul.líssim, amb gimnàs - que no utilitzo, un pecat, I know - i un rooftop d'ensomni! Si és que encara ni m'ho crec! no estaré mai prou agraïda a la Viky i a les germanes Haro que em vam posar en contacte amb el Sergio, que és qui me'l lloga ;-))
Aquest terrat s'havia d'aprofitar com fós, i una festa és la millor manera. El vaig cedir gratament a la Rosa perquè fes la seva "petita" festa-diada i tot va sortit de conya, fins i tot el sol va voler venir ( menos mal, perquè tota la setmana que amenaçava pluja i nosaltres amb el culet estretet perquè com plogués, nuestro gozo en un pozo i sense plan B...)La bogeria va començar el dia abans. Divendres vam anar al Jack's 99c, un super tipo Dia a lo bèstia on tot és baratíssim ( a mi se'm va obrir el cel quan el vaig descobrir, perquè si el carro de la compra està pels núvols a Catalunya, a NY està en la estratosfera! Vaig entendre ràpid perquè aquí ningú cuina i tothom menja fora, si és que surt més a compte i no te metes entre fogones!, bueno, això ja ho explicaré un altre dia ...) El que deia, que al super barato quasi ens dóna un telele perquè estava a tope de gent, els passadissos eren minis, no trovàbem res i vam sortir amb només mitja llista de la compra feta, un desastre! Dissabte al matí encara ho teniem tot manga por hombro. La Rosa encara havia d'acabar de comprar la resta de coses,jo m'havia compromés a fer truites i no tenia ni patates, eren les 11 i la gent estava convocada a la 1, qué stressss! Sort del Borja i el Manu, dos ànimes caritatives que es van encarregar del bebercio - cerveses i roses l'un, mojitada l'altre - merci i merci sooo much!
La inpuntualitat que caracteritza als nostres compatriotes va ajudar molt i la gent va aparèixer sobre les 2.30pm ( altres més tard perquè volien veure el Barça, aquest tema no el tocarem gaire ...) Total, que a les 3pm allò ja estava en marxa i sobre rodes. El menjar va ser "a la catalana", pa sucat amb tomata, embotit de casa, truites, amanides, vi i els Antonia Font de BSO. Explica tu qui és aquest grup i perquè es diuen així als convidats no catalans, saps?... perquè allí hi havia gent de tot arreu, i no és que semblés la ONU no, allò ERA La ONU!( Calla, que no he explicat que la Rosa treballa a UN aquí a NY i va convidar als seus companys de feina, inclós el seu jefe, el Sr. Joan Clos que va donar la nota institucional a la nostra diada particular, we appreciate). Total, que hi havia un color molt guai. Entre els que venien i els que marxàvem ens vam juntar més de 50 persones de no sé quantes nacionalitats i colors diferents, però sobre tot ens vam reunir una petita comunitat catalaneta amb la que em va encantar poder sentir-me com a casa, si fins i tot n'hi havia un de Bellpuig, visca la Terra Ferma, llons!! 
La tarda anava caient i quan el sol es va amagar allà feia massa rasca. It's true que els mojitos i demés van fer la seva feina, però no n'hi va haver prou. A quarts de 10 de la nit, just quan començava a ploure, vam donar per finalitzat el nostre "sant jordi happening" però no abans que tothom haguès marxat amb una rosa a la ma, un somriure a la boca i alguna que altra ressaca per l'endemà. Salut i roses!

Embotits catalans, yummi!!

La Rosa i els seus cupcakes. Felicitaaaats!!