If you ever go to Brooklyn, stop by this place, it is really worth it!
Williamsburg, Brooklyn on the corner of South Fifth Street and Wythe.
Open 7 days a week, from 12noon to 12midnight, except Friday and Saturday until 1am for food, but the bar stays open late.
Nova York no és només
una ciutat dels USA, Nova York és el món!! Aquest cap de setmana ha estat el primer de calor de verdad de la buena (I’m so sorry pels que vau venir per Setmana Santa i vau enganxar fred i pluja,
perquè ara sí que ja he tret les xancles i me sobra hasta la camisa!) Que feia
caloreta vaya, i això s’havia de celebrar, i de quina millor manera que fer veure
que estàvem a Brasil i que sabiem ballar samba! Aquest diumenge vaig conèixer
Miss Favela, por fin, a Brooklyn (no em pregunteu perquè, però sembla que tot
hagi de passar fora de Manhattan.) Havia sentit parlar força d’aquest lloc però
encara no se había terciado, que diuen.
Miss Favela és un
bar-restaurnat o anar a fer brunchs diferents els cap de setmana. On donen
autèntic menjar brasilero, servit per auténtics cambrers i cambreres
brasileres, amenitzat amb auténtica música brasilera i tot plegat en una
auténtica favela brasilera. El local vol “imitar”, suposo, una favela de
veritat, perquè més tronat no pot ser! T’asseus en taules i cadires de ferro
oxidat i descantellat, i amb una
decoració absolutament desgastada, el terra es cau a troços i el sostre és de
xapa amb havaianes enganxades boca avall. I tot això és lo que es veu, no
vulguis saber lo que se cuece en la cocina… vaya, que allò no compleix cap
control de suguretat ni de sanitat, fijo!! Però tu, allà que estava i
encantada, o sigui que, sigui lo que sigui que mengés, pa’dentro i ja està! (
la veritat és que era bo, no em vaig complicar la vida, una truita de vegetals
amb carn de no sé qué … ai, què deuria ser?, ara que ho penso bé … bé és
igual, en peores plazas hemos toreado) I la beguda, és clar, també de la terra:
caipiriñas i caipiroskas a go-go, perquè t’oblidis del que estàs menjant i de
que estàs a Nova York i comencis a ballar samba (o a intentar-ho) a les 4 de la
tarda!!! (és que aquí tot va molt aviat) Total, que a les 6 ja anàvem com les
cabres i a aquelles hores ja ningú menjava, tothom bebia (conselll, jo em vaig
voler fer la fina i vaig començar per cervesa, craso error: fora mariconades,
s’ha de començar directament per les caipiriñas, hi acabaràs caient de tots formes
i t’estalviaràs la garrotada que et claven per la birra!) i tothom es movia amb
més o menys gràcia sin que hubiera un mañana (que de fet, si que lo había, i
resulta que era dilluns i jo rai que no he de fitxar, però més d’un es deuria
estar recordant del imitador del “Carlinhos Brown” que feia ballar like crazy i
de tota la seva familia...) També hi vaig conèixer, como no, una parella de ianquis,
molt simpàtics i molt axispats: ell era un disenyador de moda que a l’endemà
començava a treballar pel Puff Daddy i estava “una mica cagat” perquè es veu
que tot l’equip són negres i ell és l´únic blanquet, i la noia treballa per Prada a Milà ( que nivel, Maribel) al preguntar-me, what are you doing here?
vaig optar per despistar el tema … right now, dancing! I said … ves què hem de fer, el ridícol? no cal ... a més era veritat
perquè de repent van tocar una canço força ritmosa, que suposo que deuria ser
molt coneguda en aquelles contrades, perquè les cambreres van embogir i van
agafar totes les gerres (de plàstic, of course) i amb cullerots de fustà van
començar dale que te pego batucada al cantó, un jolgorio que te mueres, ahhh …
quin coloratxo!! Com m’agarada l’estiu carai!!
