Here we go again. Looking for good luck!

A Nova York hi ha dos tipos de persones, les que caminen mirant amunt i les que ho fan mirant al terra. Els turistes enlluernats pels gratacels i l'abrumadora màgia d'aquesta ciutat, i que facilment acaben amb tortícolis; i els newyorkers de pura cepa atrafegats, sempre amb cara d'ocupats, i que no s'aparten ni mig centímetre per deixar-te passar en un pas de cebra o a l'entrar al subway. Ells van a la seva, passen de tot i de tothom. ( nota: si no us diuen res a l'entrar o sortir d'un ascensor, no penseu que aneu fets uns fistros ni us enfadeu, resulta que ells són així, entren i surten de l'ascensor sense dir ni mu, i es veu que si un s'atreveix a dir "have a good day" or "good morning", o qualsevol altra cosa que a nosaltres ens ensenyen a fer desde petits com a mostra de bona educació, ells et prendran per boig. So, don't do it at your homes) Doncs bé,  aquests últims, són els que miren al terra. Estan farts de veure gratacels, tenen pressa. Ja no es deixen impressionar pel Empire State Building o el Brooklyn Bridge, tenen pressa. Ja no torcen el coll i es posen la ma sobre el front per intentar veure on acaben els edificis del Finantial District, que carai, els repateja fer-ho, si és on treballen molts d'ells!! No, ells tenen pressa, pel que sigui, per tornar a casa o per ofegar l'stress en un manhattan adalt del rooftop de moda, i des d'on continuen mirant avall.
Jo no puc evitar seguir mirant amunt quan passo per Lexington Av, o pel costat del Flatiron Building, que voleu que us digui, sóc de Lleida. I per molts cops que hagi passat per Times Square, ( i que m'hagi agobiat fent-ho, ja que és com anar a Portal de l'Àngel el primer dissabte de rebaixes d'estiu) tampoc puc evitar aturar-me i parar atenció a aquesta horterada de luz y de neon que em recorda a las Vegas però en petit i concentrat en una placeta.

Però tampoc puc evitar mirar al terra, però per una raó molt diferent a la dels newyorkers. Jo miro al terra buscant monedes de 1c. N'hi ha per tot arreu, escampades per tots els racons i cada cop que en veig una és com qui troba un petit tresor i el guarda com un talismà dessitjant que li porti sort. Ho vaig començar a fer quan vaig arribar, ara farà 6 mesos, i crec que funciona! I com que sóc una mica supersticiosa,  no podia pas gastar les monedes trobades per gràcia del destí en qualsevol vanalitat ( que seria mooolt fàcil, creieu-me), així que he decidit guardar-les en el pot de la bona sort.
My lucky pot, va dir ella. Let magic happens!

My birthday present to me: take care of me.

La millor excusa per pegar-se un homenatge, mimar-se i sentir-se millor que mai, és el teu aniversari, i més si ja comencem a complir més anys dels que ens pensàvem (a mi no em surten els números, em sembla que m'han birlat algun anyet pel camí,tu.)
I com que sóc una noia valenta (de vegades) i a mi las chinas no me van a amilanar, avui he anat a fer-me la manicura un altre cop (i bueno, també m'he fet un massatge) Ooh!! res a veure amb la meva primera experiència a China Town. Quina amabilitat, quin savoir faire, què aprop de casa, quin glamour ( bé, no ens passem, ho deia perquè he vist que hi havia fotos de famosetes locals penjades per les parets, però el local el porta una xinesa, imagineu-vos la decoració - això no ha pogut ser, ves què hi farem) i les noies que feien els serveis eren sudamericanes, aaaara t'escolto, home! Así seguro que nos entendemos!


Per posar-vos en antecedents, torno a penjar el post de l'aventura a China Town, ara aquí al blog...
Per cert, ja sé perquè hi ha llocs d'aquests que obren 24h, i no té res a veure amb les nails (santa inocència, la meva) Segons m'han dit, aquí hi ha gent que de tant en tant van a fer-se un massatge a aquests llocs, perquè es veu que van molt stressats i tal ( la vida en la ciudad es dura, tio!) i per acabar bé el dia demanen un happyend ... if you Know what I mean ... però lo millor de tot és que és molt normal tu, ho veuen com anar al gimnàs. Aquesta similitut la va trobar un tio, fijo! 


Aquí el hobby de toda mujer que se precie es anar a fer-se la manicura cada setmana. I no només les pijes rotllo gossip girl, sino tu, tot tothoooom!! De fet hi ha llocs d'aquests de "nails" open les 24/7, perquè no t'enganxin cap "plan" a contrapeu. Total, que la Rosa i jo, que som molt de poble, portàvem les nails fetes uns zorros i, ja que estem aquí, vam decidir fer-nos les newyorquines. Haviem vist que a China Town ho feien molt barat i cap allà abaix que hi falta gent. Després d'un estudi de camp, vam entrar en un lloc que semblava prou decent ( de neteja i de preu). La primera sorpresa arriba quan et senten en un sillon de polipell negre, de entrada inofensiu, però al que de repent li comencen a sortir bonys per tot arreu. Crec que pretenia ser un massatge, però no m'ha quedat molt clar ... La xina que em va tocar a mi, a més de no parlar anglès, tenia una mala hóstia que no veas, i em feia anar a cops (segona tortura). Ja sabeu que sóc una mica indecisa, i vaig canviar 3 cops de color de esmalt (ai mira, no tenia el dia) i la xina amb cara de gos es va voler vengar arrencant-me els repels amb unes pinces que a mi llavors em van semblar estenalles, uishh!! Finalment em va posar un color tirant a rosa i em va deixar una ungla una mica malament. Cagada de por, vaig dubtar en dir-li que me la repassés, no me la volia jugar, però finalment em vaig armar de valor i li vaig dir. De mala gana, és clar, ho va fer, però va ser pitjor el remei que la malatia perquè no vaig tenir temps de que se'm sequés bé i posant-me l'abric se'n va anar l'esmalt a prendre pel sac. Arribat a aquest punt vaig pensar, sílvia calla. I l'estocada final va venir quan a l'hora de pagar la cosa no va resulta tan barata, i entre taxes i tips (tips??? quina merda de propina li vull donar jo a la china torturadora!!??) alló se'ns va anar de les mans ... Moraleja: lo barato surt car ( en tots els sentits) aquí, en pekín y en pokon!!

It's not my fault, it's macy's ...

Jo que avorreixo els grans magatzems, que sóc d'aquelles persones que odia el Corte Inglés, perquè és impersonal, cutre i molt ranci. A mi que m'agrada descobrir botiguetes noves i mones ... jo ja no em reconeixo, he sucumbit al poder de macy's, un desastre total! Que se quiten el Soho, West Village, Bloomingdales, Sacks, Bleecker st o Spring st. Jo sóc de macy's! I és que passo per davant cada dia quan vaig i torno de les classes d'anglès, és que a la planta baixa sempre tenen calaixos gegants plens de bolsos de firma al 50%, és que hi ha escales mecàniques de fusta de l'any de la picor super cools, és enoooorme i no agobia gens i and last but not least, always always always always are on sales!! OH MY GOD, i jo sense un duro!! Ara sí que noto la crisis ...
La prova definitiva del seu magnetisme ha estat durant la visita de les meves tietes aquesta setmana passada. Potser no han pujat al Empire State, ni a la estatua de la Llibertat; tampoc han visitat el Metropolitan ni el Lincon Center, però on han fitxat quasi cada dia ha estat a macy's, i jo amb elles!! Però és que ademés durant 4 dies han estat amb descomptes de fins al 75%, ho enteneu, no?!? Les meves tietes han tornat a Lleida amb un futimer de fotos, un constipat de 3 pares, l'estomac enlaire de tant picant com han menjat i 2 vestits cada una, bolsos, 40mil pulseretes i quincalla variada, 2 parells de sabates i la visa tremolant. Jo m'he firat 2 vestits i un bolso ... ai mi madre, cuanta inconsciencia!

la prova de la tonteria

I per si no n'havia tingut prou, aquest vespre, al sortir de la English class, he passat per allà i com una autómata he pujat sense pensar a la 4 planta (mama por!) he remenat una mica(-massa)i he sortit amb un top moníssssimmmm de la Donna Karan per 28$(21€),a veure, què haguèssiu fet vosaltres, eh?!?


;-) Consell: si aneu al punt d'informació, us faran un tarja que aplica el 10% de descompte a les compres dels tourits, a més a més de qualsevol altre descompte que ja tingui la compra! This is crazy, maaaan!!


;-) Advice: Ask for the 10%discount card for tourists at the             information point!


macys.com

151 West 34th Street
New York, NY
(212) 695-4400


120 Avenue of the Americas #6
New York, NY
(646) 429-4000

Magnolia Bakery mmmmm...

5 reasons to go to Magnolia Bakery:


1) It has the best cupcakes in NY ever!
2) Cupcakes are cool.
3) It's in West Village (West Village worths it and it's cool too)
4) Close to Carrie Bradshaw's place (66th. Perry st. Much more cool)
5) And you'll feel like a (fatty) Sex&the City's player. jajajj

Advice: leave your cupcakes for a while in the fridge, after they'll taste even much better!! ;-)


www.magnoliabakery.com
West Village
401 Bleecker Street
(Corner of West 11th St & Bleecker St)
New York, NY 10014
212-462-2572

Saint George!

Feliç Sant Jordi a tothom!!
Avui és el dia del llibre i la rosa i dissabte va ser l'aniversari de la Rosa, tots dos grandíssims esdeveniments no es podien pas passar per alt, així que ho vam celebrar fent una diada-cumple-bbq al rooftop de l'edifici on visc.
( Pels qui no ho sabeu, he tingut la sort de la meva vida amb el lloc on he fet cap aquí a NY. És un apartament petitó amb unes vistes privilegiades a l'Empire State, en un edifici xul.líssim, amb gimnàs - que no utilitzo, un pecat, I know - i un rooftop d'ensomni! Si és que encara ni m'ho crec! no estaré mai prou agraïda a la Viky i a les germanes Haro que em vam posar en contacte amb el Sergio, que és qui me'l lloga ;-))
Aquest terrat s'havia d'aprofitar com fós, i una festa és la millor manera. El vaig cedir gratament a la Rosa perquè fes la seva "petita" festa-diada i tot va sortit de conya, fins i tot el sol va voler venir ( menos mal, perquè tota la setmana que amenaçava pluja i nosaltres amb el culet estretet perquè com plogués, nuestro gozo en un pozo i sense plan B...)La bogeria va començar el dia abans. Divendres vam anar al Jack's 99c, un super tipo Dia a lo bèstia on tot és baratíssim ( a mi se'm va obrir el cel quan el vaig descobrir, perquè si el carro de la compra està pels núvols a Catalunya, a NY està en la estratosfera! Vaig entendre ràpid perquè aquí ningú cuina i tothom menja fora, si és que surt més a compte i no te metes entre fogones!, bueno, això ja ho explicaré un altre dia ...) El que deia, que al super barato quasi ens dóna un telele perquè estava a tope de gent, els passadissos eren minis, no trovàbem res i vam sortir amb només mitja llista de la compra feta, un desastre! Dissabte al matí encara ho teniem tot manga por hombro. La Rosa encara havia d'acabar de comprar la resta de coses,jo m'havia compromés a fer truites i no tenia ni patates, eren les 11 i la gent estava convocada a la 1, qué stressss! Sort del Borja i el Manu, dos ànimes caritatives que es van encarregar del bebercio - cerveses i roses l'un, mojitada l'altre - merci i merci sooo much!
La inpuntualitat que caracteritza als nostres compatriotes va ajudar molt i la gent va aparèixer sobre les 2.30pm ( altres més tard perquè volien veure el Barça, aquest tema no el tocarem gaire ...) Total, que a les 3pm allò ja estava en marxa i sobre rodes. El menjar va ser "a la catalana", pa sucat amb tomata, embotit de casa, truites, amanides, vi i els Antonia Font de BSO. Explica tu qui és aquest grup i perquè es diuen així als convidats no catalans, saps?... perquè allí hi havia gent de tot arreu, i no és que semblés la ONU no, allò ERA La ONU!( Calla, que no he explicat que la Rosa treballa a UN aquí a NY i va convidar als seus companys de feina, inclós el seu jefe, el Sr. Joan Clos que va donar la nota institucional a la nostra diada particular, we appreciate). Total, que hi havia un color molt guai. Entre els que venien i els que marxàvem ens vam juntar més de 50 persones de no sé quantes nacionalitats i colors diferents, però sobre tot ens vam reunir una petita comunitat catalaneta amb la que em va encantar poder sentir-me com a casa, si fins i tot n'hi havia un de Bellpuig, visca la Terra Ferma, llons!! 
La tarda anava caient i quan el sol es va amagar allà feia massa rasca. It's true que els mojitos i demés van fer la seva feina, però no n'hi va haver prou. A quarts de 10 de la nit, just quan començava a ploure, vam donar per finalitzat el nostre "sant jordi happening" però no abans que tothom haguès marxat amb una rosa a la ma, un somriure a la boca i alguna que altra ressaca per l'endemà. Salut i roses!

Embotits catalans, yummi!!

La Rosa i els seus cupcakes. Felicitaaaats!!

Miss Favela. Brazil is in NY!

missfavela.com

If you ever go to Brooklyn, stop by this place, it is really worth it!

Williamsburg, Brooklyn on the corner of South Fifth Street and Wythe.

Open 7 days a week, from 12noon to 12midnight, except Friday and Saturday until 1am for food, but the bar stays open late.

Nova York no és només una ciutat dels USA, Nova York és el món!! Aquest cap de setmana ha estat el primer de calor de verdad de la buena (I’m so sorry pels que vau venir per Setmana Santa i vau enganxar fred i pluja, perquè ara sí que ja he tret les xancles i me sobra hasta la camisa!) Que feia caloreta vaya, i això s’havia de celebrar, i de quina millor manera que fer veure que estàvem a Brasil i que sabiem ballar samba! Aquest diumenge vaig conèixer Miss Favela, por fin, a Brooklyn (no em pregunteu perquè, però sembla que tot hagi de passar fora de Manhattan.) Havia sentit parlar força d’aquest lloc però encara no se había terciado, que diuen.

Miss Favela és un bar-restaurnat o anar a fer brunchs diferents els cap de setmana. On donen autèntic menjar brasilero, servit per auténtics cambrers i cambreres brasileres, amenitzat amb auténtica música brasilera i tot plegat en una auténtica favela brasilera. El local vol “imitar”, suposo, una favela de veritat, perquè més tronat no pot ser! T’asseus en taules i cadires de ferro oxidat i descantellat, i amb una decoració absolutament desgastada, el terra es cau a troços i el sostre és de xapa amb havaianes enganxades boca avall. I tot això és lo que es veu, no vulguis saber lo que se cuece en la cocina… vaya, que allò no compleix cap control de suguretat ni de sanitat, fijo!! Però tu, allà que estava i encantada, o sigui que, sigui lo que sigui que mengés, pa’dentro i ja està! ( la veritat és que era bo, no em vaig complicar la vida, una truita de vegetals amb carn de no sé qué … ai, què deuria ser?, ara que ho penso bé … bé és igual, en peores plazas hemos toreado) I la beguda, és clar, també de la terra: caipiriñas i caipiroskas a go-go, perquè t’oblidis del que estàs menjant i de que estàs a Nova York i comencis a ballar samba (o a intentar-ho) a les 4 de la tarda!!! (és que aquí tot va molt aviat) Total, que a les 6 ja anàvem com les cabres i a aquelles hores ja ningú menjava, tothom bebia (conselll, jo em vaig voler fer la fina i vaig començar per cervesa, craso error: fora mariconades, s’ha de començar directament per les caipiriñas, hi acabaràs caient de tots formes i t’estalviaràs la garrotada que et claven per la birra!) i tothom es movia amb més o menys gràcia sin que hubiera un mañana (que de fet, si que lo había, i resulta que era dilluns i jo rai que no he de fitxar, però més d’un es deuria estar recordant del imitador del “Carlinhos Brown” que feia ballar like crazy i de tota la seva familia...) També hi vaig conèixer, como no, una parella de ianquis, molt simpàtics i molt axispats: ell era un disenyador de moda que a l’endemà començava a treballar pel Puff Daddy i estava “una mica cagat” perquè es veu que tot l’equip són negres i ell és l´únic blanquet, i la noia treballa per Prada a Milà ( que nivel, Maribel) al preguntar-me, what are you doing here? vaig optar per despistar el tema … right now, dancing! I said … ves què hem de fer, el ridícol? no cal ... a més era veritat perquè de repent van tocar una canço força ritmosa, que suposo que deuria ser molt coneguda en aquelles contrades, perquè les cambreres van embogir i van agafar totes les gerres (de plàstic, of course) i amb cullerots de fustà van començar dale que te pego batucada al cantó, un jolgorio que te mueres, ahhh … quin coloratxo!! Com m’agarada l’estiu carai!!

Per amor a l'art!

Art for free!
NY és un niu de frikis, m'encanta!! El diumenge per la tarda estava passejant per la 5a Av. i just davant del Guggenheim vaig trobar un banc on seure per mirar-me, un cop més, l'espiral blanca. Al costat del banc hi havia una paradeta d'un artista que exposava les seves obres. Un de tants, vaig pensar. El cas és que el tio parlava i parlava amb tothom que se li atançava i cada cop hi havia més gent allà. No sé, potser era un artista "en auge" o un còmic del club de la cómedia frustat que enganxava al públic amb les seves històries, però què va! Aquí, com a tot arreu, la pela és la pela, i si donen alguna cosa gratis cap allà que s'hi va de cap! Resulta que el artista-xerraire era un tal Michael Albert i aquella tarda "regalava" la seva obra perquè sí, perquè és un xulo i ell ho val! Vaig fer més de 3/4 d'hora de cua fins que em va tocar escollir els meus dos pósters, que la veritat és que m'agraden molt i més sent gràtis, però el peatge que vaig haver de pagar per aconseguir-los va ser un mal de cap de 3 pares ... Qué palizas el tío!! A més contava el mateix a tots els que feiem cua, amb la qual cosa ja havia escoltat la seva obra i miracles 4 vegades, per lo menos, abans no em toqués a mi! Vaig decidir no dir que era de Barcelona perquè si començàvem amb Gaudí i la mare que el va parir ( toma rodolí )allí ens hi cantaria el xut! Peró no vaig aconseguir que em fes un resumen, no, em va treure pósters i més pósters, em va explicar el perquè de cada un, el perquè no i altres coses que no vaig entendre, en fin ...
Que ja ho sabeu, no sé si va ser una casualitat o no, però si voleu art by the face, aneu davant mateix del Guggenheim un diumenge per la tarda i doneu records al Miquel (amb tanta estona ens vam fer amics i tot), però que sapigueu que haureu d'aguantar la xapa d'aquest artista-pallisses. Si teniu pressa digueu que no parleu anglès, igual cola. I és que al final no hi ha res gratis en este món!


Art for free.
Sundays afternoon
In front of Guggenheim Museum. 5th Av.
Advice:Take your time ...;-)

Happy Eggy Easter!

If you are in the city these days, don't miss the funny esculptures at the Rockefeller Center. 
I love this Rabbit!!
www.rockefellercenter.com
5th Av. between 48/51 st. 
Top of the rock views:
www.topoftherocknyc.com
Advice: to see the sights of he city from a rooftop, go to the Top of the Rock during the day (you'll see all Central Park)and to the Empire State at night (spectaclar city lights!)
;-)

Abercrombie & Fitch. 5 sence experience!

If you already have an age and you're not keen on bullshit anymore, this is not your store for sure! But, if you change your point of view and look at it as a place to "experience" rather than to go shopping, you may have a surprise ... The first "views" are worth it ;-)

L’altre dia vaig decidir anar a donar una volta. Un cop més, el temps em va enganyar i el que havia de ser una tarda de primavera es va girar en un vespre fred i ventós. Estava gelada, anava molt espurriadeta (paraula lleidatana que vol dir poc abrigada) o sigui que havia de pensar ràpid on anar a guarir-me abans no em congelés. Dubtava entre entrar a Tiffany’s o la tenda Abercrombie, que estan porta per porta a la 5th. Av, però aquell dia no portava cash i vaig deixar Tiffany per una altra ocasió. Total, que havia sentit parlar d’aquesta tenda de roba i encara no hi havia anat i aquella va ser la tarda perfecta per decidir que no hi tornaré a anar més.
La idea de posar tios mazizorros a l’entrada, a mode de ham, no està malament, alegra molt la vista, per a què enganyar-nos, és clar que “juventud divino tesoro”, madre mía! Aquets buenorros estan  allà perquè la gent es faci fotos amb ells com si fossin el copito de nieve o ves a saber, ja em diràs, i els pobres aguanten estoicament les temperaturas a pecho descubierto, ensenyant la “tableta” mentre els guiris fan cara de fred al seu costat aguantant la foto. Curiós. Un cop entres a dintre, alló fa una olor a Stradivarius que tomba (cadena de roba barata espanyola també coneguda com a Strafalarius), i la música està molt forta, tot i que crec recordar que sonava bé. Tampoc pots fixar-te molt en aquestes coses perquè t’has de concentrar en veure-hi. Allà no es veia un pijo, tot fosc amb punts de llum blanca sobre alguna faldilla, gersei o mocador, però vaya, que no veo naaa!! Mira si no guipava que quasi em foto de lloros pujant les escales … jolín, perquè m’han  de passar a mi aquestes coses sempre!?!? Ja estava acabant l’escala i va i entrepusso amb l’últim esgraó just davant d’una neneta que ballava com si fós en una disco i que se’m va quedar mirant com dient: vaya loser! ... I tu què? - vaig pensar indignada - que et paguen perquè facis veure que t’ho passes bé mentres vens roba i balles alhora, només et falta la cabra! 

En fin, recupero la meva dignitat i començo a centrar la vista en la roba i els preus. Jajaja m’entra la rissa, menos mal que ja se m’ha pasat l’edat,i la talla, de la tonteria adolescent, estamos locos o què?!? No només l’olor es com la del Stradivarius, sino que la qualitat de la roba també, era com tocar roba de mercadillo però a preus de firma. Els de marketing són la pera! Està clar que no compraré res, però ja que hi sóc m’assec en un dels sofas que hi ha entre plantes i descanso una mica. Ara sí escolto la música, és lo únic que val la pena. Després de mitja horeta per aquella cova discotequera penso que ja he fet prou la turistada i marxo mirant cada pas que faig per no acabar petonejant el terra, només m’hagués calgut saber quin gust tenia tot allò! … potser no cal … 

720 Fifth Avenue

New York, NY

199 Water Street

New York, NY

www.abercrombie.com

MoMaMoMents

Hola familia, ahir divendres per la tarda era free al MoMa i jo, com a bona catalaneta, cap allà que me n'hi vaig anar ... jo, i mig planeta ... No sé si és que la gent  ja ha començat les vacances de Setmana Santa o què, però allò semblaven les Rambles, Sant Antoni gloriós! Gent pet toooot arreu, un jaleo de caldeu, fins i tot una mani o una "performance" jo que sé, pensava que estava al mercat de Calaf! I una calooooor, vaig sortir amb el cap com un bombo. A més, xula que és una, no vaig agafar mapa ni res i no sabia com anaven les plantes. Em vaig distreure massa a la 1a i la 2a, pensant que allò era art, i resulta que lo bo està a la 4a i la 5a, i no vaig tenir temps de veure-ho bé, cagondena! Hauré de tornar, però em sembla que el proper cop em rascaré la butxaqueta ( que ja està que tremola, la pobra) i aniré un dia tonto qualsevol amb tot el MoMA just for me!

www.moma.org

11West 53St. New York 10019

Free entrance Friday afternoon.

Consell:Comenceu per la última planta i aneu baixant ;-)

Advice: Start from the last floors and go down ;-)