Ja fa més d'un any que visc a NYC i en aquest temps ja he viscut a 5 llocs diferents, y lo que te rondaré morena!! M´he arrosegat per tot Manhattan amb els bártulos amunt i avall buscant un cau on deixar les coses i dormir a les nits, i puc dir que crec que conec més barris que molts dels newyorkers de pro que no passen dels Uppers o de Midtown ( us podeu creure que he conegut gent que fa anys que viu aquí i no ha anat mai a Brooklyn ... excuse me?!?) He estat a Murray Hill - un somni al costat de Empire State Building; a Hell's Kitchen - cachondeo i agobio a tocar de Times Square; a Gramercy - més tranquil.la als voltants de Union Square; a Washington Heights - "papilandia" o territori puro dominicano ( això mereix un post especial porque tiene enjundia); i ara a Harlem - ja t'ho explicaré ... I no és que no m'agradessin els llocs on vivia, no, de fet he anat a pitjor, el que no m'agradava eren els dollars que pagava, però gens! Viure a Manhattan és indecenment car, és la hòstia, és inimaginable, és brutalment impagable. Diuen que Barcelona és bona si la bossa sona, però Nova York s'enrotlla si la bossa rebossa, de lo contrari, pot ser molt i molt dur. Amb els teus trenta llargs pots tornar a reviure la teva més tendra joventut, compartint pis ( i cuina i lavabo ) amb complets desconeguts vinguts de qualsevol lloc del planeta, i als que amb prou feines veus pel pis i la veritat, ni ganes. Tot i que el que sí veus són els seus plats bruts a l'aigüera, els seus péls al lavabo i ... paro per no ferir més sensibilitats.Però el que és encara més dur és canviar i buscar allotjament, it´s a nightmare, que diuen per aquí! Pots passar-te dies, setmanes, visitant zulos on no viuria ni una rata i pels que et demanen 2.000$, y sin pestañear tu, i a sobre fotent-te presses perquè darrera ve una altra persona i ja n´hi ha 3 més que hi estant interesstas ... eh?!? WTF?!? qué mierdas es esto?!? Penses, no pot ser, he tingut mala sort, ha d'haver alguna cosa, per nassos, ha d'existir i ... resulta que no, que és veritat!
Intentar trobar alguna cosa per craiglist.com ( la pàgina web de classificats on tu, tot, tothom i de tot s'anuncia) és com fer-se el harakiri i demanar sin tapujos que et timin. Si de tant en tant es veu alguna cosa too good to be true, és que és too good to be true, no és que sigui el teu dia de sort i aquell meravellós apartment a West Village per 1.100$ porta el teu nom a la porta, no! A NY no hi ha lloc pels pringats, i si et creus el craiglist, ho ets!
Si no tens amics o coneguts que just marxen quan tu busques o si no et toca una mena de loteria personal ( com em va passar a mi amb el primer apartament al costat del Empire State Bulding, encara ara no m´ho crec ), llavors només et queden els brokers ( apis ) aquests personajillos que es fan els enrotllats i et prometen que et trobaran pis. Amb els que passeges i passeges i mires i mires i parles de tot ( si més no m´ha anat bé per practicar l'anglès) i als qui se'ls il.luminen els ulls més que a tu quan veuen que potser t'agrada el que t'estan ensenyant, i no és perquè creguin que han fet bé la seva feina i per fi t'han trobat un pis, no, sino perquè estan contant la comisió desorbitada que els caurà si et quedes el pis ( normalment són dos mensualitats by the face, i sabent el que pot ser una mensualitat, imagina't! )
A punt de plorar, i mirat-me ja de reüll tots els racons de sota el Williamsburg Bridge, per fi va aparèixer el miracle: un pis gran, ampli, amb llum, amb un preu decent, sense broker fee, per mi soleta i ... a Harlem. Bé, res és perfecte. Tenint en compte que abans vivia al carrer 160 i ara al 139, no està malament del tot, hem conquerit 20 carrers, visca!! A més Harlem es veu que ara mola i molt, cool! De moment ens anem atançant, anem conquerint Manhattan, and then we´ll take Berlin! ( buf, això serà en una altra vida!)
