I com que sóc una noia valenta (de vegades) i a mi las chinas no me van a amilanar, avui he anat a fer-me la manicura un altre cop (i bueno, també m'he fet un massatge) Ooh!! res a veure amb la meva primera experiència a China Town. Quina amabilitat, quin savoir faire, què aprop de casa, quin glamour ( bé, no ens passem, ho deia perquè he vist que hi havia fotos de famosetes locals penjades per les parets, però el local el porta una xinesa, imagineu-vos la decoració - això no ha pogut ser, ves què hi farem) i les noies que feien els serveis eren sudamericanes, aaaara t'escolto, home! Así seguro que nos entendemos!
Per posar-vos en antecedents, torno a penjar el post de l'aventura a China Town, ara aquí al blog...
Per cert, ja sé perquè hi ha llocs d'aquests que obren 24h, i no té res a veure amb les nails (santa inocència, la meva) Segons m'han dit, aquí hi ha gent que de tant en tant van a fer-se un massatge a aquests llocs, perquè es veu que van molt stressats i tal ( la vida en la ciudad es dura, tio!) i per acabar bé el dia demanen un happyend ... if you Know what I mean ... però lo millor de tot és que és molt normal tu, ho veuen com anar al gimnàs. Aquesta similitut la va trobar un tio, fijo!
Aquí el hobby de toda mujer que se precie es anar a fer-se la manicura cada setmana. I no només les pijes rotllo gossip girl, sino tu, tot tothoooom!! De fet hi ha llocs d'aquests de "nails" open les 24/7, perquè no t'enganxin cap "plan" a contrapeu. Total, que la Rosa i jo, que som molt de poble, portàvem les nails fetes uns zorros i, ja que estem aquí, vam decidir fer-nos les newyorquines. Haviem vist que a China Town ho feien molt barat i cap allà abaix que hi falta gent. Després d'un estudi de camp, vam entrar en un lloc que semblava prou decent ( de neteja i de preu). La primera sorpresa arriba quan et senten en un sillon de polipell negre, de entrada inofensiu, però al que de repent li comencen a sortir bonys per tot arreu. Crec que pretenia ser un massatge, però no m'ha quedat molt clar ... La xina que em va tocar a mi, a més de no parlar anglès, tenia una mala hóstia que no veas, i em feia anar a cops (segona tortura). Ja sabeu que sóc una mica indecisa, i vaig canviar 3 cops de color de esmalt (ai mira, no tenia el dia) i la xina amb cara de gos es va voler vengar arrencant-me els repels amb unes pinces que a mi llavors em van semblar estenalles, uishh!! Finalment em va posar un color tirant a rosa i em va deixar una ungla una mica malament. Cagada de por, vaig dubtar en dir-li que me la repassés, no me la volia jugar, però finalment em vaig armar de valor i li vaig dir. De mala gana, és clar, ho va fer, però va ser pitjor el remei que la malatia perquè no vaig tenir temps de que se'm sequés bé i posant-me l'abric se'n va anar l'esmalt a prendre pel sac. Arribat a aquest punt vaig pensar, sílvia calla. I l'estocada final va venir quan a l'hora de pagar la cosa no va resulta tan barata, i entre taxes i tips (tips??? quina merda de propina li vull donar jo a la china torturadora!!??) alló se'ns va anar de les mans ... Moraleja: lo barato surt car ( en tots els sentits) aquí, en pekín y en pokon!!
